L’Institut Infància i Adolescència hem elaborat aquesta estratègia per encàrrec de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, a partir d’una àmplia diagnosi i comptant amb un treball transversal i compartit amb les administracions, els grups municipals i les entitats socials.
Barcelona ha presentat la seva Estratègia de lluita contra la pobresa infantil per al període 2025-2030, que genera un model de ciutat integral i transversal per contribuir a reduir la pobresa infantil i trencar el cicle intergeneracional de pobresa i exclusió social que pateixen els nens, nenes i adolescents. L’estratègia està dotada amb un pressupost de 607 milions d’euros i construïda sobre cinc eixos prioritaris: protecció social, primera infància, educació i lleure, salut i alimentació, i habitatge. El pla inclou 33 objectius i 56 actuacions, amb voluntat de continuïtat i impacte real.
L’estratègia s’ha presentat al Saló de Cent, en un acte presidit per l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, la tinenta de Drets Socials, Raquel Gil, i la comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, amb la presència d’una cinquantena de membres d’entitats socials de referència, així com responsables municipals de diferents àrees i àmbits. Durant l’acte s’ha destacat el caràcter pioner i capdavanter de la ciutat de Barcelona en la lluita contra la pobresa infantil, així com el caràcter transversal de l’estratègia i també el procés d’elaboració que s’ha seguit per tal de generar un ampli acord entre tots els actors implicats.
El pla neix a partir d’un diagnòstic rigorós, elaborat per l’àrea de Cohesió Social i Urbana de l’Institut Metròpoli a través de l’informe Infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona. Condicions de vida de la població infantil més enllà de la pandèmia que posa en relleu la persistència i l’agreujament de la pobresa infantil a Barcelona i també a partir del document 5 idees força per parlar de la pobresa més enllà de la taxa AROPE. Tots dos documents constaten la manca de polítiques suficients per revertir la situació i recorden que invertir en infància té un alt retorn social, mentre que no fer-ho comporta un cost elevat a mitjà i llarg termini.
Aquest nou full de ruta és fruit d’un ampli consens institucional, tècnic i social, i recull la veu dels infants a través dels espais de participació. La seva presentació marca l’inici d’una nova etapa basada en el seguiment i l’avaluació. L’Ajuntament es compromet a fer una avaluació intermitja i una de final, amb l’objectiu de garantir resultats i ajustar les actuacions en funció de l’impacte real.
L’estratègia s’alinea amb la Garantia Infantil Europea i els marcs estatal i català, i pretén contribuir a reduir la pobresa infantil i trencar el cicle intergeneracional d’exclusió social. Aquesta proposta municipal va més enllà de les seves competències i vol consolidar un model de ciutat inclusiva, amb espais de col·laboració com la Taula d’impuls. Per tot aquest procés s’ha recollit també la veu dels nens i nenes a través dels espais de participació de la infància que té la ciutat com el programa Parlen els nens i nenes i l’Agenda dels Infants, a través de la qual els infants han demanat “que tothom tingui el que necessita per viure” i “que tots els infants tinguem el que necessitem per a l’escola i per passar-nos-ho bé”.
Algunes de les accions destacades són la millora del Fons d’infància 0-16, l’increment de places a les escoles bressol municipals, la lluita contra la segregació escolar, un servei d’acompanyament psicoemocional a joves i famílies, i un nou Pla d’habitatge amb mirada d’infància.
