En 1 de cada 5 famílies hi ha infants: com viuen?
El Baròmetre de la infància i les famílies a Barcelona aporta coneixement nou sobre la realitat dels infants menors de 16 anys i les seves famílies, gràcies a una enquesta en la qual s’han agrupat les llars en tres estrats en funció de la renda mitjana disponible del barri on viuen. Això, per primera vegada, ha permès comparar les condicions de desigualtat en les que creixen els nostres infants, tant materials com relacionals.
Recentment hem presentat aquests resultats i obert el debat sobre com viuen els infants i adolescents entre professionals municipals i d’entitats en diversos espais: el grup d’infància i igualtat d’oportunitats del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona, les sessions formatives de treballadores socials dels Centres d’Atenció Primària de Salut de la ciutat, així com les sessions de compartir coneixement CO2 de l’àrea de drets socials de l’Ajuntament.
Com a punt de partida, les dades ens mostren que hi ha desigualtats de renda molt importants entre les famílies amb infants de Barcelona: el 10% de les famílies amb infants més pobres tenen 14 vegades menys renda que el 10% de famílies amb infants més riques.
En l’àmbit de les condicions materials de les llars, cal destacar dos factors clau de fragilitat: la precarietat econòmica: el 60,5% de les llars de l’estrat més baix no poden fer front a una despesa imprevista de 650€; i el cost excessiu de l’habitatge: el 41% de les famílies gasten en habitatge més del que Nacions Unides considera assequible (fins al 30% dels ingressos), un percentatge que s’enfila fins al 50% per les llars de l’estrat més baix.
Les dades també posen de manifest dues condicions socials en les que cristal·litzen els factors de risc de pobresa per als infants: l’origen dels pares i mares (quan aquest és estranger) i la monomarentalitat. En ambdós contextos, les xifres de privació material dels infants es disparen. En el cas, per posar només un exemple, de les famílies que s’han endarrerit en costos vinculats a l’habitatge, la mitjana de la ciutat és del 13%; s’enfila fins al 32% tant en llars de pares estrangers com en les monomarentals.
A banda de la privació material, cal fer especial èmfasi en els indicadors relatius a l’àmbit relacional, dels que encara disposem de ben poca evidència. Garantir un context de creixement integral als infants no s’acaba en les condicions materials de la llar (renda, habitatge, alimentació, …) ni en la garantia d’accés als serveis bàsics (salut, educació), sinó que ha de contemplar l’accés a entorns estimuladors a on sigui possible viure experiències, descobriments, sentir-se estimats i sentir-se persones amb capacitats, espais a on prendre decisions o poder participar activament de la vida social i comunitària.
En aquesta dimensió relacional, els resultats posen de manifest desiguals oportunitats: el 20% de les llars amb infants de l’estrat més baix no poden tenir activitats d’oci regular (esport, música, idiomes…), per un 4% dels infants de llars de l’estrat més alt. El 13% de llars de l’estrat baix no pot pagar les sortides i colònies escolars pels que s’ha de pagar, per un 2% de les llars de l’estrat alt. i ens fixem en la possibilitat de les famílies d’anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any, són un 55% de les llars de l’estrat més baix les que no ho poden fer, per un 16% de les llars de l’estrat més alt.
Les variables sobre el clima familiar que envolta els infants, no es presenten tan condicionades per la desigualtat de renda com altres variables. En el temps compartit en família, en el nivell d’implicació i comunicació dels pares i mares amb els seus fills i filles, les diferències per quintils d’ingressos es mostren menys importants. Una dada esperançadora, és la que indica que entre les llars amb nivells de comunicació alts i amb independència del nivell de renda, els nivells de repetició d’un curs escolar a l’ESO tenen taxes molt properes, i en cap cas superior al 7,5%. La comunicació amb els fills (sobre com li ha anat el dia a l’escola, sobre els seus professors, els estudis i amistat) apunta un espai d’oportunitat per mitigar els efectes de les desigualtats socials en la infància.
