Infants i adolescents, el col·lectiu més castigat per la pobresa i l’exclusió social a Catalunya

03/04/2017 Laia Pineda, Pol Maceira

Les últimes dades publicades de l’Enquesta de Condicions de Vida indicaven una lleu reducció de les taxes de pobresa i exclusió per al conjunt de la població i també, tot i que molt lleu, per a la infància i l’adolescència. Tanmateix, la pobresa impacta de la mateixa manera en tots els grups d’edat? Una mirada específica sobre les condicions de vida de la població infantil i adolescent (el grup entre 0 i 17 anys) ens mostra com, per a ells i elles, els indicadors de pobresa i exclusió són pitjors que els d’altres grups i es situen encara molt lluny de les mitjanes europees.

Des de l’Institut Infància i Adolescència hem elaborat una anàlisi en profunditat dels principals indicadors de pobresa i exclusió, de la que en destaquem els resultats principals:

La taxa de risc de pobresa entre els infants i adolescents és més alta que la del conjunt de la població: 411.800 infants

A Catalunya, gairebé  3 de cada 10 infants i adolescents (29,4%) es trobaven l’any 2015 en situació de risc de pobresa, més de 10 punts percentuals per sobre  la mitjana del conjunt de la societat (19%), i molt per sobre del col·lectiu de gent gran (17 punts per sobre que la població de més de 65 anys).

*La taxa de risc de pobresa indica quin percentatge de la població es troba per sota del 60% de la mediana dels ingressos d’una societat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

La taxa de pobresa infantil es cronifica i s’aguditza

A més, la bretxa de risc de pobresa assoleix el seu màxim en infants i adolescents l’any 2015, amb un 44,8%, 9 punts per sobre de la mitjana de la població.

*La bretxa de risc de pobresa mesura la intensitat de la pobresa, calculant la distància a la qual es troben els més pobres respecte el llindar de la pobresa. És a dir que ens mostra “quant de pobres són els pobres”. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat.

La presència de fills dependents a les llars augmenta el risc de patir pobresa

L’any 2015 el 28,4% de les llars amb fills  es trobaven en situació de risc de pobresa el 2015, 10 punts percentuals per sobre que les llars sense fills dependents.

*La taxa AROPE incorpora, a més de la taxa de risc de pobresa, les persones amb privació material severa (no poden gaudir d’almenys 4 ítems d’un conjunt de 9) i aquelles que presenten una baixa intensitat en el treball (han treballat menys del 20% del total d’hores possibles). Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de l’Idescat.

Les transferències socials impacten molt poc en la reducció de la taxa de risc de pobresa a Catalunya

Les actuals transferències socials sobre la població 0-17 registren un menor impacte sobre els nivells de pobresa dels infants i adolescents en comparació amb l’impacte que tenen en altres grups d’edat. Les transferències socials incorporen tant les prestacions (d’atur, de vellesa, de supervivència, de malaltia i d’invalidesa) com ajuts (per a la família i fills, per a l’habitatge, per a estudis, per altres vessant de l’exclusió social no classificada).

Font: Elaboració pròpia, a partir de dades de l’Idescat.

La pobresa i l’exclusió social en infants i adolescents es redueix de forma efectiva amb polítiques de suport a les famílies

Finalment, la comparació entre Catalunya i altres països de la Unió Europea mostren com països que han apostat fort per les polítiques de suport a la infància i les seves famílies, han aconseguit no només reduir de forma efectiva els seus nivells de pobresa (destaca el cas de Finlàndia, 6,7 punts per sota de la taxa de Catalunya) sinó que el col·lectiu 0-17 no és, en aquests països, el més afectat per la pobresa.

*La taxa AROPE incorpora, a més de la taxa de risc de pobresa, les persones amb privació material severa (no poden gaudir d’almenys 4 ítems d’una conjunt de 9) i aquelles que presenten una baixa intensitat en el treball (han treballat menys del 20% del total d’hores possibles). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Eurostat i Idescat.

Cal una actuació urgent i decidida que posi els infants i les famílies amb fills dependents al centre de les polítiques socials

La mirada específica sobre la infància i l’adolescència posa de manifest que cal una actuació urgent i decidida que posi els infants i les famílies amb fills dependents al centre de les polítiques socials. Informes recents d’institucions com Save the Children o el Síndic de Greuges de Catalunya també han manifestat la urgència de situar la infància i l’adolescència al centre del debat públic i de millorar les condicions de vida dels infants, adolescents i les seves famílies.

  • Per defensar aquesta urgència es poden esgrimir tota classe d’arguments:
  • Arguments que es fonamenten en la perspectiva de drets, per la qual els Estats que el 1989 van ratificar la Convenció Internacional de Drets de l’Infant estan obligats a garantir el màxim desenvolupament dels infants i els adolescents (article 6)
  • Arguments ètics, des dels quals ens cal vetllar per l’equitat i igualtat d’oportunitats en la infància i perquè l’origen socioeconòmic de les seves famílies no suposi un llast  insalvable en el procés d’apoderament personal i social
  • Arguments econòmics, en base als quals invertir en infància té un retorn social palpable en termes de capital humà i augment de la productivitat
  • Arguments polítics, des dels quals les millors condicions de vida d’infants i adolescents són imprescindibles per la cohesió social i ciutadanes.

La mirada específica sobre la infància i l’adolescència

Les dades revelades a partir d’aquesta anàlisi posen de manifest la necessitat de fer focus específics en clau d’infància i adolescència sobre les dades del conjunt de la població i, en especial, fer anàlisi comparada (entre grups d’edat, països, estructura de les llars,…). El que en termes globals ens indicava una reducció a Catalunya de la pobresa i la privació (també per al grup 0-17, que passa del 29,9% el 2014 al 29,4% el 2015) amaga diferències internes molt rellevants que només emergeixen quan comparem la realitat dels diferents grups d’edat, o la realitat de diferents països.

Des de l’Institut Infància i Adolescència seguirem amb atenció l’evolució d’aquestes i altres dades per poder formular, des l’evidència, la necessitat de posar la infància i l’adolescència en primer pla.

 

DESCARREGA’T L’ARXIU:
Anàlisi en profunditat dels principals indicadors de pobresa i exclusió