Llancem la primera infografia de la nova etapa de l’Institut Infància per explicar de manera sintètica i visual les conclusions més rellevants del Baròmetre de la Infància i les famílies de Barcelona (dades 2014).
D’entrada cal dir que en 1 de cada 5 llars de la ciutat hi viuen infants. I ens preguntem, creixen tots amb les mateixes condicions materials i relacionals?
Els principals factors de desigualtat
Les dades són contundents quan ens indiquen que el 10% de les famílies més pobres tenen 14 vegades menys renda que el 10% més riques. La distribució de renda a la ciutat, per tant, és molt desigual.
A banda, hem comprovat que avui dia, treballar no sempre garanteix poder cobrir les necessitats bàsiques. Malgrat que en un 92% de les llars amb infants almenys una persona de la llar treballa, en un 26% d’aquestes hi ha privacions materials severes. Una part important de les privacions es deriven de l’alt cost de l’habitatge a Barcelona. Un 41% de les famílies amb infants gasten en habitatge més del 30% dels seus ingressos, el límit que segons Unides considera com a sostre per no comprometre la cobertura d’altres necessitats bàsiques. En un percentatge petit de les llars (1,4%, uns 3.000 infants de la ciutat) l’alimentació és inadequada, atès que no es poden permetre menjar carn o peix cada dos dies.
En l’àmbit de les condicions relacionals, assenyalem com les oportunitats educatives fora de l’escola també estan marcades per les desigualtats. Un 11% de les famílies amb infants manifesten no poder pagar activitats de lleure regular (esports, piscina, música,..) i un 36% diuen que no poden marxar de vacances fora de casa almenys una setmana a l’any.
L’anàlisi per estrats
Una de les aportacions més importants del Baròmetre és l’anàlisi a partir de tres estrats. A la segona part de la infografia es veu com l’agrupació de les famílies amb infants segons si viuen en barris a on predominen les rendes baixes (barris en lila), les rendes mitges (barris en verd) o les rendes altes (barris en maduixa), mostra diferències significatives.
Les famílies amb privacions materials severes són el 26% als barris de renda baixa, percentatge que es redueix al 3,5% en famílies de barris de renda alta. També veiem com la possibilitat de fer front a despeses imprevistes és 3 vegades més alta per les famílies de barris de renda baixa (afecta al 60% de les llars), que per les de renda alta (20%). Cal subratllar que el 60% és un percentatge molt alt, i posa en evidència el context de fragilitat en que creixen molts infants a la ciutat.
Més enllà de les desigualtats en les condicions materials segons la renda mitjana del barri, fem especial èmfasi als indicadors que ens mostren desigualtats importants a dins de la ciutat en l’accés al lleure, les sortides escolars o les possibilitats de fer vacances fora de casa almenys un cop l’any.
En aquests tres àmbits, Barcelona està encara lluny d’una desitjable igualtat d’oportunitats entre els infants: 1 de cada 5 infants de barris de renda baixa no pot fer activitats de lleure de forma regular, 1 de cada 10 no pot anar a les sorties i colònies escolars quan impliquen un cost extra per les famílies, i 1 de cada 2 no pot anar de vacances fora de casa una setmana a l’any.
Aquests tres indicadors ens mostren que les privacions dels infants no només es donen en els aspectes materials de la vida (renda, habitatge, alimentació,..) sinó també en les oportunitats de viure experiències d’oci i lleure amb altres infants.
Oportunitats educatives fora de l’escola
Recentment hem manifestat la importància de posar el lleure al cor de les oportunitats educatives, pel seu impacte cabdal en el creixement dels infants. En els espais no formals i informals de la vida dels infants (oci amb el grup d’iguals, activitats en família, activitats extraescolars, sortides i colònies amb el cau o l’esplai, vacances amb la família,..) es produeixen múltiples aprenentatges i vivències de benestar importantíssimes per a sentir-se ciutadans protagonistes. D’aquí la importància de garantir que aquestes oportunitats estiguin a l’abast de tots els infants i siguin de primeríssima qualitat.
És més, estudis que s’han interessat pel benestar subjectiu de nois i noies, han demostrat com els nivells de satisfacció amb la vida i el benestar en general estan molt determinats pels factors relacionals de la vida, no només pels materials.
Hem d’invertir en infància i garantir l’exercici dels seus drets
Les dades que destaquem a la infografia ens han desvetllat que, com a ciutat, som lluny d’assolir la igualtat d’oportunitats. Per això des de l’Institut Infància posem sobre la taula la necessitat d’invertir fermament i decidida en infància, no només perquè invertir és la millor via per trencar el cicle de les desigualtats socials, sinó sobretot perquè aquesta garantia d’oportunitats per tots i cada un dels infants és el seu dret reconegut des de fa més de 25 anys, i refermat l’any 2010 per la pròpia legislació catalana.
