L’Institut Infància i Adolescència ha renovat la seva adhesió al Pacte del Temps de Barcelona i alhora el seu compromís en impulsar accions en l’àmbit dels usos del temps que afavoreixin la qualitat de vida. Aquest compromís és doble: d’una banda amb els membres de l’equip de treball i les persones col·laboradores i, de l’altra, amb els nens, nenes i adolescents en general, en tant que institució dedicada al coneixement per acompanyar l’administració pública en la garantia dels drets dels infants.
El temps és l’àmbit de major insatisfacció entre els infants de Barcelona, tal com revelen dades del programa municipal Parlen els nens i nenes. Els infants es mostren especialment descontents amb la quantitat de temps lliure que tenen, però també amb els usos que en fan. A més, quatre de les 11 demandes per millorar el seu benestar, que estan recollides a l’Agenda dels Infants, tenen a veure amb el temps. La primera d’elles és “tenir més temps per gaudir amb la família” i la segona “menys temps d’estudi i més temps lliure per jugar i estar amb els amics i amigues”. A més, els infants també demanen fer “més vida amb la gent del barri” i “fer més coses a l’aire lliure en una ciutat més verda”.
En definitiva, els nens i nenes són conscients –perquè ho pateixen en pròpia pell- de les dificultats de conciliació laboral i familiar dels seus pares i/o mares. Els infants i adolescents mereixen trobar-se una organització social del temps més saludable, més igualitària socialment i més eficient econòmicament de la que tenim ara, que són els tres grans objectius del Pacte del Temps.
En aquest sentit, el Pacte del Temps de Barcelona ha destacat el fet que l’Institut genera coneixement tenint en compte la variable del temps com a eix de desigualtat i d’insatisfacció entre els nens i nenes i també la monitorització periòdica d’indicadors d’hàbits saludables com el son, l’alimentació i l’activitat física com a bones pràctiques. També, a nivell més intern, destaca els criteris de gestió horària com la flexibilitat en l’horari o la possibilitat de fer teletreball com a bona pràctica que afavoreixen l’autoregulació, responsabilitat i racionalització del temps.
