Fem valoracions sobre la gestió de la Covid19 i identifiquem 4 prioritats en clau d’infància pel Pacte de Ciutat a través del CMBS

15/07/2020

El Grup d’Infància i Igualtat d’Oportunitats del Consell Municipal de Benestar Social (CMBS), que coordina l’Institut Infància i Adolescència i que agrupa una trentena d’entitats i una desena d’institucions públiques, ha fet aportacions sobre com s’ha gestionat la crisi de la Covid19 en clau d’infància i també propostes per tenir en compte de cara a un possible rebrot que (tan de bo que no) obligui a tornar a confinar la població. Aquestes valoracions i propostes s’han traslladat al plenari del CMBS per tal que aquest ho traslladi a la Taula de Drets Socials del Pacte de Ciutat. Així mateix ho han fet els altres grups de treball del CMBS: acció comunitària, drogodependències, envelliment, famílies, salut i sensellarisme, i també aportacions de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD).

Les aportacions d’infància s’han elaborat a partir d’un qüestionari a totes les entitats i institucions membres del grup, a partir de dues xerrades que es van realitzar de manera virtual (una amb el psicòleg Jaume Funes i l’altra amb representants del Grup Altaveu) i també, a partir d’una recerca documental dels diferents manifestos, comunicats i informes emesos per les institucions que estan representades al grup.

A continuació fem un resum de les aportacions en clau d’infància, però també es poden consultar les aportacions de tots els grups en aquesta versió de Síntesi i en la versió complerta del document.

 

Com s’ha gestionat aquesta pandèmia en clau d’infància? Punts forts i punts febles

El grup de treball d’Infància i Igualtat d’Oportunitats valora positivament la coordinació entre els serveis socials i les entitats, la capacitat dels equipaments per mantenir-se actius i fer propostes des de casa per a infants i famílies. I, també, la flexibilitat, innovació i creativitat dels i les professionals a l’hora de cercar solucions, adaptant-se a les necessitats que s’anaven trobant a cada moment.

Per contra, com a aspectes a millorar, s’apunta la poca coordinació entre els diferents departaments de l’administració i la saturació d’alguns serveis públics per atendre totes les demandes; la manca d’informació, o informació poc adaptada, que han generat situacions de vulnerabilitat comunicativa cap a famílies i infants i, també, la manca de perspectiva d’infància en la presa de decisions, ja que la visió adultocèntrica d’aquesta crisi ha tingut poc en compte les necessitats específiques de nens, nenes i adolescents i, per tant, no ha tingut en compte l’interès superior dels infants.

 

4 prioritats en el marc de la crisi oberta per la covid-19

El grup d’Infància i Igualtat d’Oportunitats identifica dos grans reptes en clau d’infància que cal abordar per separat, per bé que tenen molts punts en comú.

D’una banda, la necessitat de respostes estructurals que garanteixin els drets dels infants i adolescents. De l’altra, la necessitat de tenir més en compte la infància i l’adolescència en cas que arribi (esperem que no) un nou confinament de la població.

L’objectiu és aconseguir un bon equilibri entre les mesures d’actuació immediata derivades de la pandèmia sense deixar d’atendre les mesures estructurals dirigides a la infància.

En aquest sentit, s’han aportat més de 60 propostes en àmbit de la cobertura de les necessitats bàsiques, habitatge, educació, salut, protecció contra tota forma de violència i sobre el dret a participar de la vida social i comunitària, que es poden englobar en 4 grans prioritats:

  1. Garantir els mínims necessaris a la infància i adolescència i enfortir i assegurar que totes les famílies vulnerables amb fills a càrrec 0-16 anys puguin rebre l’ajut d’emergència municipal Fons 0-16.
  2. Definir i impulsar accions per a lluitar contra les desigualtats educatives que minven les oportunitats dels infants i retallen els seus horitzons.
  3. Reforçar els dispositius per protegir els infants de qualsevol forma de maltractament o violència a la llar i estar especialment atents a la seva salut mental.
  4. Escoltar els infants i adolescents i garantir vies de participació permanents.

Podeu consultar amb més detall aquestes quatre prioritats, així com les prioritats dels altres grups de treball del CMBS en el document Les polítiques socials municipals davant l’impacte de la COVID-19, aportacions del Consell Municipal de Benestar Social.

 

9 criteris que caldria tenir en compte a l’hora de dissenyar les respostes a la crisi

Més enllà de la valoracions sobre com s’ha gestionat la crisi covid-19 i d’assenyalar les prioritats d’actuació en clau d’infància (el què), és imprescindible aturar-se a reflexionar sobre el com, és a dir, identificar els criteris que han de regir les respostes que donem a la infància:

  1. Ser capaços de posar-nos en el lloc dels infants i adolescents i comprendre aquesta situació des de la seva mirada
  2. No construir una imatge negativa o estigmatitzant de l’infant que viu en situació de pobresa o exclusió
  3. Prendre consciència que haurem de donar resposta a generacions d’adolescents amb vides marcades per la privació en la infància (van patir la crisi del 2008).
  4. Dissenyar mesures i suports no estigamtitzadors dels nens i nenes que en son beneficiaris: actuar des d’espais universals, oberts a tots els infants, en especial l’escola.
  5. Oferir suport a les famílies evitant respostes que les “incapacitin” en el desenvolupament de la seva funció de pares/mares. (especialment important en context d’escolarització a casa)
  6. Activar prestacions específicament vinculades a la condició d’infant i no només a la d’adult, perquè la pobresa té impactes singulars en la infància. Un clar exemple de prestació especifica és el Fons 0-16.
  7. Acompanyar tots els temps de la infància i l’adolescència (escola i fora escola, vacances,..). Sostenir visió integral de les seves vides i vetllar pel benestar en cada una d’elles.
  8. Comprometre’s amb la infància fent que sigui una de les preocupacions centrals i que així es reflecteixi en els pressupostos.
  9. Plantejar les mesures com a garantia de drets i no des de la beneficència (no és una opció, és un deure).

La mirada dels infants i dels adolescents

Incorporar la mirada de la infància i l’adolescència en la presa de decisions, escoltant-los i garantint vies de participació permanents (també en temps de confinament), és especialment rellevant ja que suposa el millor antídot a la mirada adultocèntrica de la realitat. Així doncs, no és només un fi en sí mateix, sinó sobretot una manera de fer. No es tracta d’escoltar per escoltar, sinó que l’objectiu és escoltar per fer polítiques adequades que tinguin en compte el que ens diuen els nens, nenes i adolescents.

 

Què ha recull finalment el Pacte per Barcelona?

Un cop presentat el Pacte per Barcelona, fem un repàs exhaustiu per saber quines de totes les prioritats aportades hi han quedat reflectides i com. Dels 10 objectius que recull el pacte, n’hi ha un específic sobre educació i n’hi ha d’altres que també recullen actuacions específiques per infància. Així doncs, tres de les quatre prioritats identificades han quedat reflectides però, en canvi, la d’escoltar els infants i adolescents i garantir vies de participació permanents no ha quedat recollida al pacte. Caldrà que hi insistim!

Projecte relacionat