Barcelona debat sobre el joc d’infants i adolescents i l’espai públic

08/02/2019

Jugar és un instint universal que es troba en totes les espècies, no només en els humans. I, entre els humans, no és un instint que afecti només als infants, sinó a tothom, grans i petits. Ja ho va dir l’arquitecte i urbanista anglès, Sam Williams, durant la seva ponència inaugural de la jornada. Però no només això, sinó que jugar és un dret específic de la infància que tenen reconegut en la Convenció dels drets dels infants de les Nacions Unides. I, com a tal, cal que sigui preservat i garantit.

Però jugar, fer exercici a l’aire lliure i, en definitiva, trobar-se i compartir és cada vegada més difícil, en un món que cada vegada està més urbanitzat, amb grans ciutats que han destinat la major part del seu territori al trànsit rodat i que, sovint, estan molt compactades, com en el cas de Barcelona. Per això, posar sobre la taula i debatre sobre la importància social del joc esdevé fonamental per mirar de revertir aquesta tendència.

Aquest ha estat un dels principals objectius de la jornada Joc i ciutat: el pla del joc a l’espai públic, que s’ha dut a terme al CCCB el 6 de febrer, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l’Institut Infància i Adolescència, i en què hi ha participat més de 400 persones, provinents d’àmbits molt diversos: arquitectes i urbanistes, tècnics municipals (no només de l’Ajuntament de Barcelona sinó també d’altres municipis), empreses proveïdores d’elements de joc, entitats, persones del món de l’educació i el lleure, entre d’altres.

 

Les llibertats del dia a dia: una d’elles, jugar!

Sam Williams explicava com el 1919 un infant de Sheffield, Anglaterra, tenia possibilitat de caminar sol 9’7 km. El 1950, aquesta distància ja s’havia reduït fins a 1,6 km; el 1979 era només de 0,8km i el 2007, els infants de Sheffield tan sols podien arribar a fer 275m ells sols per la ciutat. I aquesta llibertat de moviment, o manca de llibertat de moviment, està estretament relacionada amb la llibertat per jugar.

I és que, tal com explica Sam Williams, no es tracta tant de crear molts llocs específics per jugar o una ciutat pensada exclusivament pels infants, sinó de crear les condicions per tal que els infants puguin jugar on, quan, com i amb qui vulguin, en el seu dia a dia, en els seus trajectes cap a l’escola, amb llibertat, confiança i seguretat.

En aquest sentit, Sam Williams ha explicat com les ciutats en què s’ha apostat per crear entorns jugables, milloren no només la vida dels infants sinó també de tota la comunitat.

 

Però el dret al joc topa amb diferents obstacles

Malgrat que els infants tenen reconegut el dret al joc, en el dia a dia no és fàcil fer efectiu aquest dret. Així ho ha explicat, a través d’aquest vídeo, el representant espanyol al Comitè dels drets dels infants, Jorge Cardona, que ha identificat els següents obstacles per al joc: la falta de reconeixement, els entorns insalubres o perillosos, la resistència a que els nens i nenes utilitzin l’espai públic, la falta d’accés dels infants a la natura, les exigències d’èxit acadèmic, els horaris excessivament estructurats i programats amb massa activitats dirigides i, també, la inexistència de programes públics que promoguin el joc o les activitats culturals i artístiques.

Justament perquè aquests obstacles són molt presents en el dia a dia de la vida dels infants a les ciutats, Jorge Cardona recorda que les administracions (en tots els seus nivells, estatal, autonòmic i local) tenen l’obligació de respectar, protegir i garantir el dret al joc a tots els infants.

 

El pla del joc a l’espai públic de Barcelona

Amb el primer Pla del joc a l’espai públic de Barcelona, la ciutat vol promoure i garantir el joc dels infants, amb la voluntat última de fer una ciutat més habitable per a tothom, de recuperar el carrer i millorar la convivència als barris, millorar la salut, aprofitar i millorar les oportunitats de joc que ja hi ha, potenciar la natura i la contaminació i respondre a una demanda i necessitat de la ciutadania, des dels infants fins a la gent gran.

Així ho han explicat les tinentes d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, i d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. També han posat en valor el fet que el Pla del joc s’ha elaborat de manera transversal i participada, amb la implicació de més de 400 persones, tant professionals municipals, entitats, persones expertes, infants i adults.

El primer Pla del joc a l’espai públic de Barcelona pretén millorar i diversificar les oportunitats de joc i activitat física a l’espai públic a partir de tres eixos que inclou el pla, les 10 fites des d’ara fins al 2030, i també les 63 actuacions i 10 projectes tractor.

L’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, en la cloenda de la jornada, ha volgut remarcar tot el que ja ha fet la ciutat per recuperar l’espai públic i reduir la presència de cotxes al carrer. Tot i així, ha posat sobre la taula el fet que els cotxes no son l’únic obstacle a salvar per afavorir la presència de nens i nenes al carrer i que “fer de Barcelona una ciutat jugable no és fàcil pel context social i econòmic que vivim, i que per això cal molta implicació, participació, ciutadania crítica, perquè recuperar la idea de la ciutat com a comunitat és una corresponsabilitat de tots i totes”.

 

Criteris, experiències i taula d’entitats

Durant la jornada també hi ha hagut espai per debatre entorn als criteris que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar la ciutat per tal que sigui més jugable. La directora de l’Institut, Maria Truñó ha exposat els 7 criteris per millorar les oportunitats de joc que s’han definit durant l’elaboració del pla. Ton Salvador, director de Model Urbà de l’Ajuntament, ha parlat d’urbanisme de la vida quotidiana, Carolyn Daher, d’ISGlobal de la necessitat de crear més verd a l’entorn urbà i escolar i Guillermo Hurtado, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, de la necessitat de tenir en compte l’accessibilitat i el joc inclusiu a l’espai públic per tal que tots els infants, tinguin les capacitats que tinguin, en puguin gaudir.

Per altra banda, els assistents han pogut conèixer 7 experiències rellevants per estimular el joc a l’espai públic que ja s’estan duent a terme a Barcelona, que s’han presentat en aquests 7 pòsters.

A més, en la taula d’entitats “recuperar el gust de jugar, gaudir la vida als barris”, l’associació de mestres Rosa Sensat, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, el Consell de la Joventut de Barcelona i el Consell Municipal de l’Esport, cadascú des de la seva idiosincràsia i realitat, tenen una reivindicació i aspiració comuna, que és l’apropiació i reivindicació del carrer i l’espai públic per a fer-hi les seves activitats: com a entorn d’aprenentatge, com a entorn habitable, com a entorn per a jugar i com a entorn on fer esport.

 

Francesco Tonucci: “els cartells de prohibit jugar a pilota són il·legals”

Per acabar la jornada, Roger Palà, periodista de Crític, ha entrevistat el pedagog italià i expert en infància i ciutat, Francesco Tonucci, que ha fet més d’una afirmació provocadora i un punt controvertida, com ara dir que és contrari a les àrees de joc: “els espais reservats són una forma d’exclusió, no de privilegi. L’objectiu ha de ser que tota la ciutat sigui jugable més enllà de les zones de joc infantil”.

Tonucci també ha reflexionat molt entorn a la por per part dels pares i mares, que quan no és proporcional al perill, limita la llibertat dels infants d’anar sols pel carrer i jugar on vulguin, quan vulguin i amb qui vulguin. En aquest sentit, Tonucci ha defensat que els cartells de prohibit jugar a pilota, que l’Ajuntament de Barcelona –a partir del Pla del joc- preveu eliminar de tota la ciutat, són “il·legals”, ja que la Convenció dels drets dels infants de les Nacions Unides reconeix el dret al joc i l’interès superior de l’infant.

 

Tots els materials de la jornada

A través dels següents enllaços podreu recuperar tots els materials de la jornada

Minutatge del vídeo íntegre de la jornada:

  • 00:07:20 Obertura de la jornada. La importància social del joc per viure millor a la ciutat: motius per un pla del joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030. Laia Ortiz, tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona.
  • 00:23:30 Conferència. Per què moltes ciutats impulsen el joc? Estratègies i aprenentatges d’arreu del món. Sam Williams, assessor independent de Capital of Children Playful Minds.
  • 1:29:00 Taula de ciutats pel joc. La ciutat jugable i la ciutat jugada. Modera: Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Intervenen: Ana Buñuel, directora general de Famílies i lnfància, Àrea d’Equitat, Drets Socials i Treball, Ajuntament de Madrid; Albert Soler, cap de l’Àrea de Serveis a la Persona, Ajuntament de Granollers; Jordi Torrijas, cap de Serveis de Parcs i Jardins, Ajuntament de Sant Cugat; Joana Astals, tècnica de Parcs i Jardins, Ajuntament de Sant Cugat.
  • 3:07:40 Taula de criteris . Com dissenyar Barcelona perquè sigui més jugable. Modera: Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona. Intervenen: Maria Truñó, directora de l’lnstitut Infància i Adolescència de Barcelona; Ton Salvadó, director de Model Urbà de l’Ajuntament de Barcelona; Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a ISGlobal; Guillermo Hurtado, tècnic d’accessibilitat de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
  • 4:30:00 Presentació del tast d’experiències de Barcelona. Com estimular el joc compartit a l’aire lliure i enriquir la vida comunitària en una ciutat educadora. Pilar Lleonart, cap de Barcelona Ciutat Educadora de l’Ajuntament de Barcelona.
  • 6:43:25 Vídeo. El joc com a dret humà dels infants i adolescents. Jorge Cardona, membre del Comitè dels Drets dels Infants de les Nacions Unides.
  • 7:10:00 Presentació del Pla del joc. El Pla del joc a l’espai públic de Barcelona amb horitzó 2030: diagnosi, fites, eixos i projectes tractors per un canvi de paradigma. Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
  • 7:32:25 Taula d’entitats socials. Recuperar el gust de jugar, gaudir la vida als barris. Modera: lmma Marín, presidenta de l’Associació Internacional pel Dret dels lnfants a Jugar (IPA). Intervenen: Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Amador Pisabarro, responsable d’educació; Associació de Mestres Rosa Sensat – Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP), Francina Martí, presidenta Consell de la Joventut de Barcelona (CJB); Lluís Forcadell, del Grup de Treball d’Associacionisme Educatiu del CJB Consell Municipal de l’Esport, Mateu Capell, membre del grup d’esports i espai públic.
  • 8:40:00 Conversa de Francesco Tonucci amb Roger Palà.  Joc i model de ciutat: “Disculpeu les molèsties, estem jugant per a vosaltres”.
  • 9:39:28 Paraules finals de l’alcaldessa, Ada Colau, El joc en una Barcelona habitable que cuida la vida dels veïns i veïnes, començant per la infància.

 

Projecte relacionat