Perspectiva de drets

Els infants i adolescents, és a dir les persones fins a la majoria d’edat, són titulars independents d’uns drets humans específics i tenen reconeguda, jurídicament, una atenció especial. L’Institut treballa en base a aquesta perspectiva de drets, que recull quatre principis generals establerts en la Convenció sobre els Drets de l’Infant de Nacions Unides:

 

 El dret a què l’interès superior de l’infant sigui una consideració primordial en la presa de decisions que els afecten (art.3).  El dret a la no discriminació (art.2)

 

 El dret al màxim desenvolupament dels infants i adolescents (art.6)  El dret a ser escoltat (art.12)

Documents de referència

Principis ètics i metodològics

Des de l’Institut Infància i Adolescència creiem que no només és important el què, sinó també el com. Per això, ens orientem per aquests principis ètics i metodològics:

1. Des de, per a i amb la infància i l’adolescència
Des de: partint del reconeixement de les seves perspectives i capacitats pròpies, en positiu i amb una mirada global i, alhora, posant de manifest la diversitat, complexitat i problemàtiques en l’etapa 0-17.
Per a: amb la intencionalitat de contribuir a millorar les seves vides des de l’exercici dels seus drets i a millorar la inversió en aquesta etapa estratègica com a bé públic.
Amb: convocant, preguntant, escoltant, recollint i estimulant les seves opinions, desitjos i necessitats com a subjectes amb capacitats creixents per a formar-se judicis propis i exercir els seus drets.
2. Rigor metodològic i qualitat
Desenvolupar els projectes des del rigor i combinant diverses disciplines, per tal de conrear un prestigi metodològic.
Garantir que es respecten els codis i implicacions ètiques i deontològiques en els processos de recerca.
Vetllar perquè dels processos i projectes impulsats se’n derivin resultats de qualitat i aportin valor afegit.
3. Sentit, retorn i ús social en tot el procés de coneixement
Prioritzar temàtiques i enfocaments amb un clar sentit social i d’agenda pública, ja siguin sorgides a demanda d’altres institucions, tant si són consorciades com si no, o d’iniciativa pròpia.
Dur a terme actuacions amb potencial d’impacte en el disseny de les polítiques públiques adreçades a millorar les vides d’infants i adolescents.
Promoure el retorn social dels resultats, més enllà dels actors que hi han participat, amb una voluntat divulgativa i comunicativa.
Contemplar criteris d’economia social i solidària, així com de sostenibilitat ambiental en la gestió organitzativa i dels projectes i en la contractació de serveis.
4. Processos col·laboratius i catalitzadors de canvis
Treballar de manera estreta i conjunta amb diversitat d’actors socials i de l’administració per identificar adequadament necessitats, mecanismes i oportunitats de millora en les vides d’infants i adolescents i jugar un paper catalitzador.
Afavorir la participació de tots els actors implicats per tal de generar coneixement de manera col·laborativa.
Cercar complicitats i fórmules de col·laboració concretes partint del reconeixement i l’interès mutu amb altres institucions.
5. Treball en obert i transparència
Compartir el procés de disseny metodològic i el desenvolupament del treball de camp per tal que la transparència sigui la nostra ètica del treball i organitzativa, i no només una aplicació de la normativa.
Garantir l’accés a les dades dels projectes presents i futurs i també dels principals projectes ja tancats per tal d’afavorir la generació de nous coneixements.
6. El valor d’allò públic
Promoure temes d’agenda vinculats a l’interès públic i adreçats a aportar dades, evidències, anàlisis i propostes per a orientar polítiques públiques en l’àmbit local.
Desenvolupar accions per a que el coneixement generat sigui utilitzat socialment i política, i per tant, sigui d’utilitat pública i amb vocació de servei.
Gestionar correctament i optimitzar els recursos públics i cercar nous finançaments, ja siguin públics o privats, sempre orientats als mateixos objectius i amb els mateixos principis.