Als nens i nenes els agrada que les persones adultes ens interessem per les seves vides

20/11/2017 Laia Pineda

Escoltem prou els infants? Reconeixem prou el seu dret a participar, a ser escoltats i a que les seves opinions sobre les qüestions que els afecten siguin tingudes en compte? La resposta és que no, els adults no els escoltem prou. Així ens ho han indicat els 3.971 infants d’entre 10 i 12 anys que han respost l’enquesta del projecte Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància de Barcelona. L’escolta que fem els adults del que els infants tenen a dir-nos és el quart pitjor aspecte valorat, dels 15 aspectes sobre els quals els hem preguntat.

Justament un dels objectius d’aquest projecte és posar-hi remei. Per això, entre els mesos de gener i abril de 2017, vam dur a terme el treball de camp de la primera enquesta de benestar subjectiu, una nova eina de recollida de dades periòdica i robusta que impulsa l’Ajuntament de Barcelona amb una mostra representativa a nivell de ciutat, preguntant directament als infants i no pas a les persones adultes que conviuen amb ells.

Ara en presentem els resultats inicials, i les conclusions són més que reveladores:

  1. Als infants els agrada que les persones adultes ens interessem per les seves vides.
    Ja es va percebre durant el treball de camp a partir dels comentaris que feien els nens i nenes participants de l’enquesta i, un cop feta l’anàlisi, es reconfirma. Els nens i nenes agraeixen que els preguntem sobre les seves vides i un 84% dels infants enquestats han respost “sí” a la pregunta: El qüestionari demana coses que són importants per a tu?”
  2. Es confirma el biaix de l’optimisme vital: els infants són optimistes
    L’enquesta de benestar subjectiu confirma l’existència del biaix de l’optimisme vital, un fenomen pel qual els infants tendeixen a respondre més positivament que les persones adultes quan se’ls pregunta pel seu benestar. Aquesta pauta és coherent amb la que ja s’ha mostrat en el projecte internacional Children’s Worlds, en el qual s’emmarca aquest projecte.
  3. Per poder interpretar adequadament les dades, ens cal la participació dels infants
    Justament per l’existència del biaix de l’optimisme vital i perquè ells perceben el món des de la seva condició d’infant, ens calen unes “orelles especials” a l’hora d’escoltar-los i ens cal la seva participació per interpretar les dades i els resultats. Per això, iniciem la fase de retorn de resultats i el procés participatiu perquè siguin ells i elles els que diguin, a partir d’aquests resultats, com podem millorar el seu benestar.
  4. En general, els infants valoren molt positivament les seves vides
    En concordança amb el biaix de l’optimisme vital, els infants en conjunt valoren amb un 9 sobre 10 la seva vida en global. Els nens i nenes perceben que tenen una bona vida, que la vida els va bé, que els agrada i en gaudeixen.
  5. A Barcelona, 3 de cada 10 infants ens diu que no estan prou satisfets amb la seva vida
    Si bé la gran majoria d’infants es mostren totalment satisfets amb seva vida en global (69%), un 31% diuen no estar-ne prou.. A més, de tots els infants enquestats, un 8% manifesta estar-ho  poc o gens.
  6. S’expressen satisfaccions desiguals segons el sexe, el districte on es va a l’escola i la renda del barri on viuen els infants.
    Hi ha més nens (32%) que nenes (30%) que no es manifesten prou satisfets amb la seva vida global, diferències de 6 punts entre els infants que viuen en barris  de renda baixa (33%) i els que viuen en barris de renda alta (27%) i diferències de fins a 11 punts entre els districtes més allunyats: a Ciutat Vella i Sant Andreu, un 35% dels infants diuen no estar prou satisfets amb les seves vides i a Sarrià Sant Gervasi el 24%.
  7. Els nens i nenes de Barcelona volen més temps per ells i guanyar en autonomia personal
    La majoria dels infants estan totalment satisfets amb cada un dels aspectes de les seves vides valorats en l’enquesta. Tot i amb això, 5 de cada 10 infants no està prou content amb la quantitat de temps lliure que té ni amb el seu grau d’autonomia/llibertat i 4 de cada 10 infants diuen que no estan prou satisfets amb la seva vida d’estudiant, l’ús del seu temps i l’escolta adulta.
  8. Cal prestar un atenció especial als infants que diuen estar poc o gens satisfets amb la seva vida en global o amb algun dels aspectes valorats
    Cal fer un focus especial en el 8% d’infants que manifesten estar poc o gens satisfets amb el global de la seva vida. Justament perquè els infants acostumen a ser optimistes i valorar molt positivament les seves vides, que hi hagi un grup significatiu d’infants  poc o gens satisfets amb les seves vides ha de ser un motiu de reflexió i d’activació de polítiques públiques d’infància, tant pel que fa la identificació de casos concrets com en la posada en marxa de mecanismes d’actuació.
  9. El temps, els aspectes personals i l’entorn escolar són, respectivament, els àmbits que concentren més volum d’infants poc o gens satisfets.
    El 22% dels infants diuen estar poc o gens satisfets amb la quantitat de temps lliure de què disposen, el 16% amb el seu grau d’autonomia i llibertat, el 12% estan poc o gens satisfets amb com els escolten les persones adultes i l’11% no estan contents amb la seva vida d’estudiant.

 

Un cop fet aquesta primera anàlisi de resultats, s’obren nous interrogants als quals mirarem de donar resposta en una segona fase d’anàlisi aprofundida de les dades:

  • Com impacten les desigualtats socials en la satisfacció vital dels infants?
  • Quina influència tenen les experiències quotidianes dels infants sobre el seu benestar?
  • En quina mesura les experiències quotidianes positives poden “compensar” l’impacte negatiu de les desigualtats socials sobre el benestar dels infants?
  • Quins són els aspectes de la vida que “pesen” més en el benestar dels infants? (per exemple: és igual d’important estar satisfet amb l’entorn familiar que amb la quantitat de temps lliure per estar satisfet amb la vida global?)
  • Quins són els àmbits de la vida que cal atendre de forma prioritària (des de la família, l’escola o les polítiques locals) per maximitzar el benestar dels infants?

 

Com estàs? I què podem fer perquè estiguis millor?

Però més enllà d’aquests, l’interrogant principal és com podem millorar el benestar dels infants. Si a principis del 2017 vam preguntar “com estàs” a prop de 4.000 infants a través de 52 escoles de la ciutat, ara hi tornem per preguntar-los “i què podem fer perquè estigueu millor?”. L’objectiu d’aquesta fase de retorn i tallers participatius és que els nens i nenes coneguin els resultats de l’enquesta, ens ajudin a interpretar-los i, a partir d’aquí, siguin ells i elles els que construeixin la seva pròpia agenda de propostes d’actuació dirigides tant a l’administració pública, com a l’escola i les famílies per tal de millorar les seves vides.

Podeu consultar l’informe dels primers resultats així com el resum executiu.

Projecte relacionat